TRADUCTOR

domingo, 16 de marzo de 2014

TRADUCCIÓN CAPÍTULO 5:
 Durante nuestro largo viaje a Holly land  mi mujer aprendió muchas cosas sobre como curar o tratar, enfermedades mentales i daños físicos. Ella tenía un gran profesor, uno de los Benedicto que había viajado de Caen a Jerusalén.  El era un especialista en hiervas medicinales y cuando el estaba en el monasterio tenia el cargo oficial del "herbarium". Aparte, después de vivir en contacto con los Cristianos del Este,  Musulmanes y  Judíos el tubo que mejorar los conocimientos de mi mujer. Los doctores Musulmanes eran considerados los mejores, ellos tenían conocimientos sobre los antiguos libros de los griegos. Los musulmanes mostraron a mi mujer  como actuar durante el embarazo y el parto. Al final mi mujer se convirtió en una mujer de provecho.
 Gracias a mi mujer nosotros pasábamos un buen tiempo; los pacientes no fueron un gran problema, porque gracias a, las guerras, las plagas y las infecciones comportaron una buena vida  y una gran rentabilidad. Mientras tanto yo tenia la oportunidad de aprender sobre los mosaicos y las pinturas de estilo románico,  por desgracia yo no tenia la habilidad de los iconos expertos que había por aquel entonces.
 Constantinopla había sido nuestra casa por mucho tiempo. Pero al final decidimos volver al oeste donde habíamos empezado. Nosotros habíamos conocido a un marinero que nació en Norwich, en el palacio llamado Walpole. Su nombre era Godric y su oficio era robar en las flotas de todos los barcos del Mediterráneo de los Musulmanes y los Cristianos. Con todo dejamos Constantinopla a tras y navegamos al oeste, dirección Genova, que era una ciudad independiente con muchas flotas importantes y estaba gobernada por un obispo. Después de unas cuantas semanas de navegar por el Mediterráneo nosotros vimos barcos con banderas que colgaban sobre su ciudad, estábamos en Genova.
 Nosotros ayudábamos y curábamos a los afectados, en cada cuidad que íbamos. Un día, alguien nos contó que en la abadía diminuta benedictina de monjes  de Vzelay habían encontrado  la tumba de la Señora Magdalene y que ellos tenían algunas reliquias de ella. Gracias a esto unos años después, ellos tenían suficiente dinero para renovar la iglesia. Yo no entendí porque la tumba de la Señora Magdalene estaba en Vzelay. Una vez que visité el lugar santo de Constantinopla había también unos restos de eso. Ahora me he dado cuenta de la importancia de tener reliquias y cuidarlas, por los beneficios que conseguían. Monasterios, Evadías, Catedrales, todo pagado con algunas clases de reliquias, dinero, tierras.. o independientemente de los peregrinos. Tanto la peregrinación como reliquias eran comunes en aquellas épocas como ellos son ahora. La gente iba de un lugar al otro, del norte al sur, del oeste al este, como yo mismo hice. De todos modos, Vzelay se convirtió en uno  de los sitios más importantes visitados en Europa, como Jerusalén, Roma o Compostela en la esquina de noroeste de Hispania donde decían que el él mundo terminaba y donde el santo James el Grande fue enterrado...
 Decidimos ir a Vzelay. Este era el último viaje de mi esposa. Dios decidió tomarla a su lugar y me dejó solo en este mundo de santos. Un poco después de la llegada Vzelay, ella murió.
 Mucha gente vino a Vzelay no sólo para rezar a las reliquias de María Magdalene sino también porque era un punto donde se encuentran los que estuvieron al lugar santo de santo James en Compostela. Al principio estando solo es difícil seguir feliz. Busqué a la gente hasta marzo que nos fuimos a Toulouse, donde nos quedamos para el  duro invierno, esperábamos el mejor tiempo entonces para poder cruzar los Pirineos. Al principio de primavera en el año de 1119 subimos a lo largo del río Garona. Altas montañas nos esperaban. Aquello me recordaba los días felices que yo había vivido con mi esposa, mientras viajábamos de un pueblo después de que dejamos Constantinopla. La nieve, la hierba verde, el árbol y plantas miraron el mismo. Me alegré de estar allí y pensé que esto era un modo bueno de gastar mis años pasados en este mundo.

viernes, 7 de marzo de 2014

LA INQUISICIÓN



LA INQUISICIÓN
 



Cuando la iglesia mandaba y el pueblo rezaba, Edmund fue a visitar al obispo para pedirle ayuda, por aquellos entonces el obispo era un gran cargo para la iglesia y el pueblo. 

La inquisición se impuso en el año 1478 por los reyes católicos y acabó en el 1834 durante el reinado de Isabel ll

La inquisición era un conjunto de instituciones agrupadas en contra de la existencia de los herejes, es decir, las personas en contra de la iglesia y que ponían en duda la existencia de dios.
Por esa razón estas instituciones organizaron las cruzadas, que eran unas campañas que fueron por Europa i parte de Ásia a imponer el cristianismo, obligándoles a creer en dios y si se negaban les torturaban y finalmente mataban. Si en estas cruzadas encontraban libros de pócimas, brebajes naturales, algún resto de azufre o alguna persona con más de treinta pecas en la cara entre otras cosa, les condenaban a muerte.

Esta época fue muy oscura y larga, la iglesia se aprovechaba al máximo de su poder y hacia que el pueblo les tuviera miedo, así podían aprovecharse de los bienes gananciales i territoriales del pueblo.






¿Sabías qué… la gente no siempre estaba muerta cuando era enterrada?

Cuando  Edmund  iba  a  Jerusalen   dejando  atrás  Caen, fue  a  visitar  todas  las  tumbas  de  la  gente  que  él mismo había matado. Se arrepentía mucho por ello. En el cementerio, se encontró a un hombre que le explicó esta história:

En la Edad Media, si  veían a alguien que parecía o estaba muerto, procedían a preparar el entierro. Colocaban el cuerpo encima de una mesa de la cocina durante varios días, para averiguar si realmente estaban muertos. La familia comía y bebía delante el cadáver, esperando a que reaccionase. De esto, surgió el  velatorio que se hace junto al cadáver.
Mucha  gente moría por enfermedades muy raras, y cuando esto ocurría, la mayoría de la gente muerta no tenía espacio para que los enterrasen. Así que abrían las ataúdes, quitaban los huesos y ponían al otro cadáver dentro.
Para asegurarse bien de que los muertos estaban muertos, les ponían por un agujerito de la ataúd un hilo que estaba atado en la mano del muerto y por otra parte, estaba atado a una campanilla. Entonces, se quedaba un hombre para vigilar si la campanilla sonaba o no. Si la campanilla sonaba, significaba que el cadáver no estaba muerto, porque estaba intentando cavar el ataúd para salir de allí. De este modo, cuando sacaban al hombre sano y salvo, se le decía que estaba “salvado por la campanilla”.
Se han dado casos, en la que muchas personas han sido enterradas vivas, porque habían las marcas de rasguños en el ataúd. De allí viene la expresión “salvados por la campanilla”,  porque era el único modo de rescatarlos.


FOTOS DEL PROCEDIMIENTO: 



jueves, 6 de marzo de 2014

SITUACIÓ SOCIAL

 

 
 
Des de l'any 1000, els clergues tendiren a difondre la teoria que la societat estava dividida en tres grups: els qui oren (oratores), els qui guerregen (bellatores) i els qui treballen (laboratores). La societat (la Casa de Déu) excloïa als artesans, els mercaders i els habitants de la ciutat perquè la seva importància era encara escassa i hi havia la convicció que la riquesa provenia de la terra.
 
 
NOBLES:El noble fou un gran propietari que conreava els seus dominis amb la feina dels camperols als quals havia cedit part de la seva terra en usdefruit. El castell rep els seus vassalls i el personal encarregat de l'administració de la casa i de les terres. Des del castell administra justícia perquè el feudatari té dret a jutjar els seus vassalls i serfs. La guerra, els duels, la caça i el torneig constituïren les coordenades de la vida del noble. A partir de finals del segle XII, la noblesa fruí d'un règim jurídic exempt d'impostos i alliberats de les penes corporals.
 
 
CLERGAT:L'Església occidental no se sostragué a la feudalització. Com a administradors de grans propietats, els bisbes i els abats s'integraren dins la jerarquia feudal. Així, la presa de possessió del càrrec d'abat o de bisbe esdevingué un acte de vassallatge envers el monarca que incloïa servir-lo amb les armes.
 
 
 


situació geogràfica



Situació Geogràfica:

Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk. Segons el cens de 2006, té una població de 127.600 habitants.


Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. És famosa per la seva bella catedral. Tenia 42.258 habitants l'any 2001.


Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. L'any 1999 tenia 114.007 habitants.


Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran.


Jerusalem és una ciutat de Palestina, capital de l'estat d'Israel des de 1950, capitalitat no reconeguda internacionaliment per la majoria d'estats del món. És considerada pels palestins com a capital nacional.




Gènova és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. És la capital de la província homònima i de la regió de la Ligúria.


Tolosa o Tolosa de Llenguadoc és una ciutat d'Occitània i capital del Llenguadoc. Administrativament és una comuna capital del departament de l'Alta Garona i de la regió del Migdia-Pirineus.


La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n'és el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca.






Situació Històrica SOCIALS

SITUACIÓ HISTÒRICA

SITUACIÓ HISTÒRICA


EPOCA: 1066- Edat Mitjana

DIVISIÓ D'EUROPA OCC/OR: El occidental anava des de tota la costa del atlantic fins una mes enlla de Roma, al talo de la bota d'Itàlia. I el oriental anava des de la bota d'Itàlia fins al final del mar negre i fins a la part del sud dÀsia.
 
NORMANDS: "Homes del nod" van ser un poble que emergi durant la primera meitat del Segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking amb la població local. Estaven organitzats en tribus i tenen una agricultura i una ramaderia molt primitives, pero eren experts navegants, construin lleugers i resistents vaixells.
 
BATALLA DE HASTINGS: Va ser la batalla on es van enfrentar els Normans, amb Guillem davant, contra els Anglo-saxons, amb Harold com a cap. Van guanyar els Normans. Va tenir lloc el 14 d'octubre de 1066, a Hatings, aprop de Londres.
 
GUILLEM, DUC DE NORMANDIA: (1027-1028 9, de setembre) mes conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser Duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, explusant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda.
 
HAROLD, REI D'ANGLATERRA: (1022.-14 d'octubre de 1066) Va ser el darrer rei anglosaxó d'Anglaterra al segle XI. Fill gran de Godwin de Wessex, va trair a Guillem de Normandia, doncs tot i haver-li jurat bassallatge es va decidir, i es va proclamar rei.
 



martes, 18 de febrero de 2014

DIARI PERSONAL:

DIA 1:

16 de Gener del 1066
Avui al matí, quan el meu pare m’ha despertat, m’ha dit que aniríem a Andorra, a esquiar.
Hem anat amb el cotxe. Quan hem arribat, hem esmorzat.
Ara mateix estic dinant, abans de dinar, hem anat amb motos de neu, I després amb trineus. Ara, després de dinar, esquiarem unes tres hores.
El que més m’ha sorprès, ha sigut el paisatge. Andorra estava molt canviada: edificis nous, parcs, pistes d’esquí, pistes de motos de neu, etc.

 EDMUND’S JOURNEY PROJECT:

DIA 2:

20 de Gener del 1066
Avui he anat a la catedral de Cantebury i he vist un tapís meravellós. Era molt gran, més gran que la meva habitació.
Quan he entrat, m’he sorprès. L’he mirat i estava content però enfadat a la vegada. Content perquè es un tapis mol bonic, però enfadat perquè per culpa d’aquesta batalla ho vam perdre tot. Tenia ganes de trencar alguna cosa.
Al cap d’uns deu minuts de mira’l molt atentament, vaig fer mitja volta i me’n vaig anar cap a casa.

DIA 3:

23 de Gener del 1066
És una injustícia! Després de que el bisbe decidís que els treballadors necessitaven més espai per construir la Catedral, s’hem va caure la casa als peus. Amb 30 anys i una dona em trobava al carrer sense lloc per dormir ni res per menjar. Quan ja m’havia menjat el cap moltes vegades la meva dona va proposar una idea espectacular, sense bitllet de tornada emprendríem un nou viatge.